Vida de San Jordi

Pocs i confusos són els dades que es tenen sobre la vida de Jordi de Capadòcia. Se sap que va nàixer en aquesta regió d’Àsia Menor, probablement l’any 279 de la nostra era. Va rebre les aigües baptismals i li fou imposat el nom de Jordi, que significa home del camp. La seua mare, una persona molt religiosa, li va ensenyar la doctrina cristiana i l’animà a estudiar teologia, grec i llatí. Son pare, anomenat Geronci, fou militar. A la seua mort, Jordi marxà amb la mare a viure a Palestina, on ingressà en la milícia seguint la vocació paterna. De ben jove accedí al grau de tribú comiciano, és a dir, elegit pel poble.

En aquell temps, l’Imperi Romà d’Orient tenia per emperador a Dioclecià i la capital a Nicomèdia, on va residir Jordi. A la mort de la seua mare, vengué tots els béns heretats i repartí els diners entre els pobres.

En aquell moment, l’emperador va publicar un edicte de persecució contra els cristians, que fou exposat al palau imperial. Jordi el trencà i féu professió pública de la seua fe, per la qual cosa fou empresonat i sotmés a diversos turments dels quals en sortia il·lès, fins que finalment fou decapitat, amb tota probabilitat l’any 303. El seu cos, recollit pel seu servent Pasícrates, fou portat a Lydda, on li donaren sepultura; ja en temps de l’emperador Constantí, fou traslladat a un temple erigit en el seu honor i les seues relíquies es repartiren per tot l’orbe cristià.